Miquel

Tiet, vas marxar sense voler-ho,

però encara et sento a prop,

a cada rialla que se m’escapa sense avisar,

a cada moment que demana un somriure.

Sempre estaves de bon humor,

sempre trobaves la manera de fer-nos riure,

i la teva alegria es sentia com una llar.

Et trobo a faltar més del que puc dir,

però agraeixo cada instant amb tu,

cada riallada compartida,

cada record que avui m’acompanya

i em fa somriure fins i tot en la tristesa.